Imagina que, després de mesos de feina, línies de codi revisades una vegada i una altra o anys desenvolupant una solució especialitzada, finalment ho tens: aquell software que millora un procés sanitari, una metodologia pròpia que diferencia la teva organització o una marca que comença a guanyar reconeixement al mercat.
El teu projecte funciona, arriben els primers clients i altres empreses comencen a fixar-se en el que fas. Aleshores apareix una pregunta important: què passaria si demà algú copiés part del teu codi, utilitzés una marca que es pogués confondre amb la teva o accedís a aquell coneixement intern que et diferencia?
Què protegeix realment el teu negoci: el codi, la marca, una solució tècnica o aquell procés intern que només coneix el teu equip?
En un entorn cada vegada més digital i marcat per l'ús de la intel·ligència artificial, identificar i protegir correctament els actius intangibles s'ha convertit en una qüestió estratègica. La propietat intel·lectual, la propietat industrial i els secrets empresarials ofereixen mecanismes diferents per protegir allò que aporta valor diferencial a una organització.
A SIBPRODASA, des de les nostres seus de Barcelona i Madrid, ajudem les empreses a entendre quins actius tenen, quins riscos existeixen i quins mecanismes de protecció poden resultar adequats en cada cas.
No es tracta únicament de registrar un nom. Es tracta d'identificar què fa diferent la teva organització i definir com protegir-ho de manera proporcionada i jurídicament adequada.
Moltes empreses es preocupen per la propietat intel·lectual quan ja existeix un problema: apareix una marca similar, un proveïdor reclama drets sobre un desenvolupament, un antic col·laborador utilitza documentació interna o un inversor sol·licita acreditar qui és realment el titular de la tecnologia.
Per això, la protecció s'hauria d'analitzar abans que aparegui el conflicte.
Si la teva empresa desenvolupa software, continguts, metodologies, productes tecnològics o utilitza una marca pròpia, convé identificar quins actius existeixen i determinar quins instruments de protecció es poden aplicar.
A SIBPRODASA oferim assessorament en matèria de propietat intel·lectual i industrial per ajudar les organitzacions a definir una estratègia adaptada a la seva activitat i als seus actius.
En les reunions amb empreses tecnològiques, emprenedors o responsables de centres sanitaris apareix sovint un dubte raonable:
El software es protegeix mitjançant una patent o mitjançant propietat intel·lectual?
Registrar una marca a l'OEPM protegeix també la resta dels actius de l'empresa?
La resposta depèn de què volem protegir.
La propietat intel·lectual protegeix les creacions originals expressades d'una manera concreta. Entre aquestes es poden trobar un programa d'ordinador, determinats continguts, documentació tècnica, materials audiovisuals o un manual formatiu original desenvolupat per una organització com SIB Training.
En el cas del software, tant el codi font com el codi objecte poden estar protegits mitjançant drets d'autor quan compleixen els requisits legals.
Aquesta protecció no significa que qualsevol idea, funcionalitat, mètode o algoritme quedi automàticament reservat al seu creador. Els drets d'autor protegeixen fonamentalment la forma original en què la creació ha estat expressada.
La propietat industrial, per la seva banda, inclou figures diferents com les marques, els noms comercials, els dissenys industrials, les patents i els models d'utilitat.
Cadascuna protegeix un actiu diferent i té els seus propis requisits, abast i àmbit territorial.
A més, determinats coneixements tècnics, processos interns, informació comercial o know-how es poden protegir mitjançant la normativa sobre secrets empresarials, sempre que la informació sigui secreta, tingui valor empresarial precisament pel fet de ser-ho i s'hagin adoptat mesures raonables per mantenir-la confidencial.
Per això, en empreses tecnològiques i organitzacions que desenvolupen coneixement propi, aquestes vies de protecció s'han d'analitzar de manera conjunta.
Protegir el codi no substitueix el registre d'una marca. Registrar una marca tampoc protegeix automàticament la tecnologia, els continguts o el coneixement intern de l'organització.
Un dels problemes més habituals en empreses que creixen ràpidament és deixar la protecció dels seus actius per a més endavant.
Aquest “deute legal” pot passar desapercebut durant anys i aparèixer precisament quan arriba una ronda d'inversió, una operació de compravenda, un conflicte amb un proveïdor o l'expansió internacional del negoci.
Entre els problemes que convé prevenir es troben:
Titularitat mal definida. Encarregar una marca, una aplicació, continguts o desenvolupaments tecnològics a tercers sense regular adequadament la titularitat i els drets d'explotació pot generar conflictes quan arribi el moment d'utilitzar, modificar, llicenciar o transmetre aquests actius.
Divulgar abans de protegir. Presentar públicament detalls tècnics d'una innovació abans d'analitzar-ne l'estratègia de protecció pot comprometre determinades vies de protecció, especialment quan es pretén sol·licitar una patent. Els acords de confidencialitat poden ser una de les eines utilitzades per preservar informació sensible.
No protegir la informació confidencial. Un algoritme, una metodologia o un coneixement intern no es converteixen automàticament en secrets empresarials. Cal adoptar mesures raonables per mantenir-ne la confidencialitat.
Registrar massa tard una marca. Iniciar una activitat comercial sense comprovar prèviament la disponibilitat del nom pot acabar generant conflictes amb drets anteriors i obligar a modificar una marca quan el negoci ja hi ha invertit.
Pensa-hi un moment: quina part del valor de la teva empresa depèn d'allò que altres no poden identificar fàcilment en un balanç?
El nom amb què et coneixen els teus clients, el software que has desenvolupat, els continguts propis, una solució tècnica o el coneixement acumulat pel teu equip poden representar una part important d'aquest valor.
Identificar, documentar i protegir correctament aquests actius pot:
Per a un inversor, poder acreditar qui és el titular dels principals actius tecnològics redueix un dels riscos que se solen analitzar abans d'una operació.
Per a una empresa que està creixent, disposar d'una estratègia clara evita descobrir massa tard que el nom, el desenvolupament o el coneixement sobre el qual s'ha construït el projecte no estaven protegits de la manera esperada.
No tots els actius es protegeixen de la mateixa manera. Aquesta taula resumeix alguns dels casos més habituals:
|
Actiu de l'empresa |
Protecció possible |
Què protegeix realment |
|
Codi font / Software |
Drets d'autor |
L'expressió original del programa, inclosos el codi font i el codi objecte |
|
Nom comercial / Marca / Logotip |
Marca o nom comercial; i, en determinats elements gràfics originals, també drets d'autor |
Els signes distintius dins de l'àmbit de protecció corresponent |
|
Tecnologia o solució tècnica |
Patent o model d'utilitat, quan compleix els requisits legals |
Una invenció tècnica que compleixi els requisits exigits per a la seva protecció |
|
Know-how / metodologia interna |
Secret empresarial, quan compleix els requisits legals |
Informació secreta amb valor empresarial respecte de la qual s'adopten mesures raonables de confidencialitat |
|
Manuals i continguts formatius |
Drets d'autor, quan són originals |
L'expressió original del contingut, no les idees o els coneixements subjacents |
Un mateix projecte pot necessitar diverses figures de protecció.
Una aplicació, per exemple, pot combinar drets d'autor sobre el codi, una marca per identificar el producte, secrets empresarials sobre determinats processos interns i, en casos concrets, una invenció implementada per ordinador susceptible de protecció mitjançant patent.
L'estratègia ha d'analitzar el conjunt i no cada element de manera aïllada.
Abans de registrar res, convé entendre quins actius existeixen, qui n'és actualment el titular i quins riscos presenta cadascun.
El nostre enfocament parteix d'aquesta anàlisi.
Et podem ajudar en àmbits com:
Identificació d'actius intangibles. Revisem quins elements diferencials existeixen a l'organització i quins mecanismes de protecció poden resultar aplicables.
Estratègia de marques i signes distintius. Analitzem les necessitats de protecció de marques i noms comercials i les actuacions que puguin ser necessàries davant d'organismes com l'OEPM o, quan correspongui, l'EUIPO.
Revisió de titularitat. Analitzem contractes i relacions amb treballadors, col·laboradors o proveïdors per detectar possibles dubtes sobre els drets associats a desenvolupaments, continguts o projectes.
Confidencialitat i secrets empresarials. Ajudem a identificar quina informació estratègica requereix mesures de confidencialitat i quins instruments contractuals i organitzatius es poden utilitzar per protegir-la.
Propietat intel·lectual aplicada a l'entorn digital. Analitzem actius com software, continguts digitals, documentació, materials formatius i altres desenvolupaments originals.
Coordinació de l'estratègia de protecció. Quan un projecte combina diferents figures jurídiques, ajudem a determinar quines vies s'han d'analitzar i com articular-les de manera coherent.
L'objectiu no és acumular registres sense criteri. És utilitzar cada eina allà on realment aporta protecció.
No.
Registrar un domini i registrar una marca són actuacions diferents.
El domini permet utilitzar una determinada adreça a Internet. Una marca registrada, en canvi, atorga drets sobre un signe distintiu dins del seu àmbit territorial i respecte dels productes o serveis per als quals es troba protegida, amb l'abast i les limitacions previstos legalment.
Per això, abans de llançar una nova marca convé comprovar tant la disponibilitat dels dominis rellevants com la possible existència de drets anteriors.
Comprar el .es o el .com no significa, per si sol, disposar de drets de marca sobre aquest nom.
Els drets d'autor sobre un programa original neixen des de la seva creació. La seva inscripció al Registre de la Propietat Intel·lectual no és obligatòria perquè existeixi el dret.
Tanmateix, disposar d'evidències fiables sobre autoria, dates, versions i titularitat pot facilitar considerablement la seva defensa.
El Registre de la Propietat Intel·lectual constitueix una eina rellevant per acreditar drets, i també poden existir altres evidències documentals o tècniques que s'hauran de valorar segons el cas.
Quan apareix una possible còpia, cal analitzar quins elements han estat utilitzats, qui és el titular dels drets i quines proves existeixen abans de determinar les accions que poden correspondre.
El registre no crea per si sol el dret d'autor sobre un software original.
La protecció neix amb la creació de l'obra quan es compleixen els requisits establerts per la normativa. El registre és voluntari i pot aportar una prova rellevant sobre l'existència i la titularitat dels drets inscrits.
Per això, a més del registre, és important conservar contractes, documentació del projecte, versions del codi i altres elements que permetin acreditar l'evolució del desenvolupament.
Un programa d'ordinador “com a tal” no és patentable.
Tanmateix, una invenció implementada per ordinador pot arribar a obtenir protecció mitjançant patent quan aporta una solució de caràcter tècnic i compleix els requisits legals de patentabilitat, entre els quals hi ha la novetat i l'activitat inventiva.
Això pot passar, per exemple, en determinats desenvolupaments vinculats a dispositius, processos industrials o tecnologies mèdiques.
No n'hi ha prou que una aplicació sigui nova o innovadora des del punt de vista comercial. La possible patentabilitat s'ha d'analitzar tècnicament cas per cas.
Una metodologia, una idea o un procediment no queden automàticament protegits com a tals mitjançant drets d'autor.
Tanmateix, els documents originals en què s'expressa aquesta metodologia poden estar protegits mitjançant propietat intel·lectual.
A més, quan la metodologia incorpora informació o know-how secret amb valor empresarial i l'organització adopta mesures raonables per mantenir-lo confidencial, pot resultar aplicable la protecció prevista per als secrets empresarials.
Per això, protegir una metodologia sol requerir analitzar simultàniament documentació, contractes, confidencialitat i procediments interns.
Dependrà del contracte i de les circumstàncies concretes del desenvolupament.
No s'ha de donar per fet que pagar una factura pel desenvolupament d'una aplicació implica automàticament haver adquirit tots els drets d'explotació possibles sobre el software.
És important que els contractes defineixin adequadament la titularitat, els drets cedits, el seu abast i les condicions d'utilització del desenvolupament.
Aquesta revisió adquireix una importància especial quan posteriorment es vol modificar, llicenciar, comercialitzar o transmetre la tecnologia.
La innovació genera valor quan l'empresa sap identificar-la, gestionar-la i protegir-la.
Una marca, un software o un coneixement estratègic no requereixen necessàriament la mateixa solució jurídica. En alguns casos caldrà registrar; en d'altres, documentar correctament la titularitat, regular contractualment els drets o mantenir determinada informació sota mesures de confidencialitat.
La clau és saber què tens, qui n'és el titular i quin mecanisme resulta adequat per protegir-ho.
A SIBPRODASA podem ajudar-te a analitzar els teus actius de propietat intel·lectual i industrial i definir una estratègia de protecció adaptada a la teva activitat.
Si tens un desenvolupament tecnològic, una marca, continguts propis o coneixement estratègic que vols protegir, contacta amb nosaltres i revisarem quines mesures poden resultar adequades per a la teva organització.